viernes, 1 de julio de 2011

Lladre.

Trencava el silenci
aquell batec nerviós,
que se t'escapava del pit...
i de les mans.


De les mans a les mans,
de les mans a les galtes,
de les galtes als llavis... llavis que deien que no.
Llavis vermells.
Llavis forçats.


Lladre.





TRADUCCIÓN :D

(Rompía el silencio
aquel latido nervioso,
que se te escapaba del pecho...
y de las manos.

De las manos a las manos,
de las manos a las mejillas,
de las mejillas a los labios... labios que decían que no.
Labios rojos.
Labios forzados.

Ladrón.)

3 comentarios:

  1. uuff me ha encantado que bonito y que triste no??

    ResponderEliminar
  2. extraña composición, sentida y expectante.
    me ha agradado, mas me deja muchas preguntas.

    cuidate mucho, una brazo....^^

    ResponderEliminar
  3. Quan de petons es tracta, les formalitats sobren. Molt maco, com sempre :)

    ResponderEliminar