No hi ha so més silenciós
i a la vegada tant intens...
que entra en el silenci
i s'allotja en els sentits.
No et desperta el seu aroma?
No t'adorm el seu cantar?
Quan de cop et besa als llavis
amb aquell regust de sal...
no voldries endinsar-te?
Hissar les veles i marxar?
Presonera sóc
d'aquesta mà d'espuma
que em fa sentir lliure.
El mar,
espectacle canviant,
em fa creure que els meus somnis
poden fer-se realitat.
Satine, petitpierrot ♥
esa foto no me puede inspirar más paz...
ResponderEliminar