martes, 26 de julio de 2011

MAREA
















La música, llunyana,

com un murmuri sord,
poc a poc arriba,
a través de la remor.
Domina l’onejada,
imposant sa dictadura,
i tothom
es torna boig.


L’aire dens i calorós,
es filtra entre els llavis,
alguns de vermell fosc,
i transporta missatges,
vibracions,
de cos a cos,
fent irresistibles
algunes temptacions.


Hi ha silenci en mig la fressa,
soledat entre la gent,
i una forta olor d’alcohol...
no sento res,
estic absent.

Hi ha quietud dins la marea,
submissió a la corrent.


Satine, petitpierrot

1 comentario: