martes, 26 de julio de 2011

MAREA
















La música, llunyana,

com un murmuri sord,
poc a poc arriba,
a través de la remor.
Domina l’onejada,
imposant sa dictadura,
i tothom
es torna boig.


L’aire dens i calorós,
es filtra entre els llavis,
alguns de vermell fosc,
i transporta missatges,
vibracions,
de cos a cos,
fent irresistibles
algunes temptacions.


Hi ha silenci en mig la fressa,
soledat entre la gent,
i una forta olor d’alcohol...
no sento res,
estic absent.

Hi ha quietud dins la marea,
submissió a la corrent.


Satine, petitpierrot

lunes, 25 de julio de 2011

UTOPIA



No hi ha so més silenciós
i a la vegada tant intens...
que entra en el silenci
i s'allotja en els sentits.





No et desperta el seu aroma?
No t'adorm el seu cantar?
Quan de cop et besa als llavis
amb aquell regust de sal...

no voldries endinsar-te?
Hissar les veles i marxar?

Presonera sóc
d'aquesta mà d'espuma
que em fa sentir lliure.


El mar,
espectacle canviant,
em fa creure que els meus somnis
poden fer-se realitat.



Satine, petitpierrot

domingo, 24 de julio de 2011

NO SE ALQUILA, SE VENDE.

La he liado parda.
Por fin. Me moría de ganas.



- Cuesta olvidar, no es tontería... cuesta aceptar una pérdida, y es imposible rellenar el vacío que nos deja porque está hecho a medida de aquél que fue su amo y lo será eternamente. Tampoco se puede ignorar... Hay vacíos, sin embargo, que no nos duelen, otros los provocamos nosotros, a propósito, hechamos a sus dueños, como quien ofrece pisos de alquiler. Pero ¿y los que se van sin avisar? ¿Los que cogen la maleta y desaparecen, sin ni siquiera haber pagado su parte? Esos duelen porque sangran, y hasta que no te acostumbras a la herida, ésta no se cierra.
- Pero si lo hechaste tu.
- ¿Yo? No. Su caso es diferente. Él acabó de pagar. Y se fue.
- Pero luego volvió, y quiso renovar su contrato, ¿no es así?
- Pero no me dió tiempo a notar su ausencia, por aquel entonces quería cambiar, estar de vacaciones, cerrar las puertas de mi corazón por un tiempo.
Y no me salió bien...

pronto el vacío empezó a ensancharse, pero el ya estaba de alquiler en la casa de otra.




Tiempo después aún sigo esperando que aparezcas de nuevo con las maletas, pero no aguanto más... he decidido que voy a luchar por mi misma, te venderé ese hueco usando todas mis armas, y si no lo consigo, creo que podré dormir tranquila.
Me muero de ganas de saber cómo acaba todo esto.



Satine, petitpierrot

Conversa entre ella i jo


Carícies que envaeixen de música el saló,

breus temptejos, notes íntimes...

conversem en veu baixa ella i jo.


Conversa de sentits,

parla el moment

i parla el lloc,

parla el meu endins,

de la forma més pura que pot.


Sentiments sonors sento vibrar entre els meus dits,

nuesa de l’ànima, idioma espontani...

m’escolta mentre jo no sé què dic.


Conversa d’amics,

parla el cor,

i la veritat.

Només queden al saló

despulles de sinceritat.



Satine, petitpierrot



viernes, 15 de julio de 2011

PER SEMPRE














Els somnis em diuen que no t'he oblidat,
son somnis que moren com han començat.
Anhel i tristesa,
absència evident,
amb tot, la ferida, es fa permanent.




Satine, petitpierrot

viernes, 1 de julio de 2011

Lladre.

Trencava el silenci
aquell batec nerviós,
que se t'escapava del pit...
i de les mans.


De les mans a les mans,
de les mans a les galtes,
de les galtes als llavis... llavis que deien que no.
Llavis vermells.
Llavis forçats.


Lladre.





TRADUCCIÓN :D

(Rompía el silencio
aquel latido nervioso,
que se te escapaba del pecho...
y de las manos.

De las manos a las manos,
de las manos a las mejillas,
de las mejillas a los labios... labios que decían que no.
Labios rojos.
Labios forzados.

Ladrón.)