UTOPIA

No hi ha so més silenciós
i a la vegada tant intens...
que entra en el silenci
i s'allotja en els sentits.





No et desperta el seu aroma?
No t'adorm el seu cantar?
Quan de cop et besa als llavis
amb aquell regust de sal...

no voldries endinsar-te?
Hissar les veles i marxar?

Presonera sóc
d'aquesta mà d'espuma
que em fa sentir lliure.

El mar,
espectacle canviant,
em fa creure que els meus somnis
poden fer-se realitat.

Satine, petitpierrot ♥