Trencava el silenci
aquell batec nerviós,
que se t'escapava del pit...
i de les mans.
De les mans a les mans,
de les mans a les galtes,
de les galtes als llavis... llavis que deien que no.
Llavis vermells.
Llavis forçats.
Lladre.
TRADUCCIÓN :D
(Rompía el silencio
aquel latido nervioso,
que se te escapaba del pecho...
y de las manos.
De las manos a las manos,
de las manos a las mejillas,
de las mejillas a los labios... labios que decían que no.
Labios rojos.
Labios forzados.
Ladrón.)
uuff me ha encantado que bonito y que triste no??
ResponderEliminarextraña composición, sentida y expectante.
ResponderEliminarme ha agradado, mas me deja muchas preguntas.
cuidate mucho, una brazo....^^
Quan de petons es tracta, les formalitats sobren. Molt maco, com sempre :)
ResponderEliminar